Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’11 d’octubre de 1799, en el si d’una humil família de corders. Quan encara era una nena es va quedar òrfena de pare, i com germana gran, va compaginar el seu treball de puntaire per ajudar a la família, amb la seva vida d’oració i el seu apostolat marià i catequètic docent amb les nenes.

 

Paula Montal va constatar la manca de mitjans per l’accés de la dona a la cultura i la discriminació educativa que vivien les nenes. I se sent cridada per Déu per aquesta missió. El 1829 va fundar a Figueres la seva primera escola, a aquesta la van segui les d’Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, Vendrell, El Masnou, Girona, Blanes…

 

Totalment identificada amb el carisma calassanci, des de la seva primera fundació a Figueres vol viure l’espiritualitat i les regles de Sant Josep de Calassanç.

 

A Sabadell, ajudada pels Pares Escolapis, el 2 de febrer de 1847, ella i les seves primeres companyes profesen com a Filles de Maria Escolàpies. Allà fan els seus vots de pobresa, obediència, castedat, als quals afegeixen un quart vot de dedicació a l’educació.

 

La Congregació té l’aprovació del bisbe de Girona el 1851, i la pontifícia de Pius IX el 1860. El 1865 les Filles de Maria, Religioses de les Escoles Pies, obtenen l’aprovació civil de l’Institut per la reina Isabel II. És la fundadora de la primera congregació femenina espanyola del segle XIX, dedicada exclussivament a l’educació, amb un marcat caràcter popular.

 

La finalitat de la seva missió és “ensenyar a les nenes: Pietat, labors de mans, lletres” plasmat en un lema: “Salvar a les famílies ensenyant a les nenes l’amor a Déu”.

 

PIETAT I LLETRES

 

A les seves escoles, regides per reglaments propis, les nenes viuen i aprenen “la pietat i les lletres“, lema calassanci por excel·lència. És una escola diferent: Mariana, popular, funcional, flexible i oberta.

 

Les seves mestres es perfeccionen en els mètodes “més útils i senzills”, agermanant els seus deures amb el bon tracte, la seva autoritat amb la bondat més exquisida i a les seves classes actuen amb disciplina preventiva, utilitzant mitjans disciplinaris indirectes.

 

Després de dedicar seixanta anys a l’educació integral de la dona com a mitjà salvador de les famílies, el 26 de febrer 1889 va morir a Olesa de Montserrat.