Paula Montal i Fornés neix l’any 1799 a Arenys de Mar (Barcelona). Experimenta la manca de cultura en la dona i es decideix a dedicar la seva vida a crear escoles femenines.

Obre la seva primera escola a Figueres l’any 1829. Des de llavors i fins a molt avançada edat continuarà incansablement obrint escoles per a noies, a la vegada que funda, per encarregar-se d’elles, una congregació religiosa: les Escolàpies

Dinamitza, potència i executa amb precisió i profunditat la formació de les primeres escolàpies, acompanya amb sol·licitud i fidelitat el creixement de la Congregació des del seu retir d’Olesa de Montserrat, on viu en oració i silenci els últims trenta anys de la seva vida i on mor el 26 de febrer de 1889, quan el seu lliurament havia arribat a la plenitud.

La seva rica personalitat podem contemplar-la des de diversos punts de vista, diverses situacions vitals. En destaquem fonamentalment tres:

M. Paula:

  • Dona
  • Mestra
  • Escolàpia

Són com el trípode que sosté l’edifici sencer de la seva persona.

Dona

Va viure la seva realitat de dona amb les mancances i vicissituds del seu temps i també amb la grandesa i dignitat de la seva personalitat.

Està convençuda del paper insubstituïble de la dona en la família i en la societat. Comprèn que el primer obstacle per respondre a aquesta missió, és l’escassa o nul·la preparació cultural que pateix. Amb uns mitjans precaris i en una conjuntura socioeconòmica convulsa, lliura la seva vida a la promoció de la dona, a la seva capacitació per respondre amb eficiència i dignitat a l’alta missió que té encomanada.

Va ser, per tant, una dona que va conèixer les dificultats i traves que en la seva època, i encara avui, troba la dona. Va creure en el valor de l’ésser humà, sigui home o dona, i es va negar al conformisme d’acceptar, sense més, la marginació femenina.

Paula Montal destaca com a dona i en la seva obra posa en joc totes les seves potencialitats femenines.

Mestra

La vocació educadora d’una persona neix a l’interior i quan es viu com a regal, flueix natural i transparent en la docència de cada dia …

Diuen els seus biògrafs que tenia una qualitat innata per educar les nenes. La seva proximitat, el seu amor entranyable a les alumnes, la seva dedicació plena a l’educació, fan de Paula un model acabat de mestra cristiana organitzada, responsable, respectuosa amb les nenes i amb el rigor de la veritat, exigent en la preparació, ordenada en l’exposició.

Va exercir com a mestra tota la seva vida i va deixar a les Escolàpies, en les normes i reglaments propis, una manera de fer clara i senzilla de la millor pedagogia. El tracte exquisit a les alumnes, la participació activa de les nenes en el seu procés formatiu, la col·laboració amb les famílies, la formació profunda del professorat, la qualitat de continguts, l’ambiciós pla de la formació integral que propugnava, no són només elements actuals, sinó els caràcters propis i genuïns de la pedagogia de Paula Montal, posats en pràctica des de l’any 1829.

Escolàpia

Paula Montal va voler sempre ser mestra, promocionar la dona. Quan ja portava alguns anys treballant a l’escola va trobar i va reconèixer en si mateixa una sintonia total amb l’obra calassància i va tenir la noblesa i el seny de voler per a la seva Congregació la mateixa espiritualitat i constitucions de Calassanç. L’interessa, sobretot, portar a terme el seu objectiu concret i precís d’educar les nenes per “Salvar les famílies …” (ajudar-les a créixer,) i quan comprèn que són un mitjà adient per reañitzar el seu projecte els accepta sense cap mena de dubte.

Va viure i va lluitar perquè el seu Institut fos un reflex fidel de l’Escola Pia. Va voler amb obstinada obsessió ser Escolàpia, perquè així es complia, en plenitud, aquesta crida precisa de Déu a “Salvar les famílies ensenyant a les nenes …”

SÍNTESI CRONOLÒGICA

Ressaltem aquí els esdeveniments més significatius de la seva vida. Alguns d’ells els anomenem perquè modelessin seva visió de la vida i per tant a la seva tasca educadora; altres ens donen la visió de la seva projecció i dinamisme com a dona emprenedora.

1799: Neix a Arenys de Mar (Barcelona).

Els seus pares són Ramon Montal i Vicenta Fornés, ambdós vidus. Ramon tenia set fills del primer matrimoni, amb Vicenta va tenir cinc més. Paula va ser la major d’aquest segon matrimoni, va quedar situada en el punt mitjà d’una llar complex amb dotze fills.

1808: El seu pare decideix separar la llar. Els fills del primer matrimoni es queden a la casa paterna amb l’àvia. El matrimoni Montal – Fornés i els seus fills es traslladen al taller de corderia que regentava el seu pare. Viu dificultats familiars.

1809: Mor el seu pare, Ramon Montal, el que implica, a més del patiment personal i familiar, haver de incorporar-se al món laboral.

1829: Funda el col·legi de Figueres (Girona), acompanyada de dues dones: Inés Busquets i Felicia Clavell

1842: Funda el col·legi d’Arenys de Mar

1846: Funda el col·legi de Sabadell (Barcelona)

1847: Professió Religiosa Escolàpia. Comencen a viure com una

Congregació Religiosa, amb la mateixa estructura que els escolapis.

1849: Funda el col·legi d’Igualada (Barcelona)

1850: Funda el col·legi del Vendrell (Tarragona)

1852: Funda el col·legi del Masnou (Barcelona)

1852: Se li encarrega la formació inicial de les dones que volen unir-se al grup de escolàpies

1859: Funda el col·legi d’Olesa de Montserrat (Barcelona)

1887: S’aprova definitivament la Congregació fundada per Paula Montal: “Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies”

1889: Mor a Olesa de Montserrat.

Si vols saber-ne més: